Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Preste Joan
Història
Monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia que hom suposava voltat de pobles infidels.
El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment, malgrat els…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que…
paladí
Història
Literatura
Heroi cavalleresc.
Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels
Bartomeu Genovès
Història
Cristianisme
Visionari seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fora formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric
,
Tribunal del Subsidi de Quarta
Història
Institució encarregada de recollir la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d’un any, concedida pels papes als reis dels regnes hispànics.
Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…
Badr
Història
Militar
Batalla prop de Medina (624), en la qual Mahoma aconseguí la primera victòria sobre els infidels de la Meca.
caravana
Història
Expedició guerrera contra els infidels duta a terme pels novicis de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, prova necessària per a llur professió.
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…
república de Florència
Història
Entitat política sorgida al sXII entorn de la ciutat de Florència, independitzada de tota altra jurisdicció i regida inicialment per cònsols.
Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…
antisemitisme
antisemitisme Classificació per a la mort en el camp d’extermini d’Auschwitz
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…