Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Eduard Atard i Llobell
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Fundador de la revista jurídica El Foro Valenciano Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València 1880-81 i diputat a corts per València 1891 Seguidor de Silvela, presidí a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900
Joan II Casimir de Polònia
Història
Rei de Polònia (1648-68).
Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França
Jaume Magre i Ubach
Història
Política
Polític.
Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948
Konstantin Rokossowski
Història
Militar
Mariscal soviètic d’origen polonès.
Ingressat a l’exèrcit imperial rus 1914, amb la Revolució Russa del 1917 es passà a l’exèrcit roig A l’hivern del 1940-41 contribuí a la derrota dels alemanys, que intentaven apoderar-se de Moscou Tingué una participació decisiva en la batalla de Stalingrad Mariscal 1944, fou proclamat heroi nacional de l’URSS 1949 Nomenat mariscal de Polònia, adoptà la nacionalitat polonesa Vicepresident del consell de ministres de Polònia 1952, comandant en cap de les forces del Pacte de Varsòvia 1955, després de la reacció nacional polonesa que tingué com a conseqüència la pujada de Gomułka al…
Miguel Asín Palacios
Història
Erudit i arabista aragonès.
Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del…
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’…
Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra
Història
Polític.
Estudià comerç i treballà a la FECSA S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou nomenat conseller de proveïments juny del 1937 - febrer del 1939 de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España , durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible Després de fugir a París, anà a…
desvinculació de patrimonis
Història
Legislació complementària de les lleis desamortitzadores espanyoles del s XIX en virtut de la qual foren posats en circulació els béns vinculats a la noblesa (mayorazgos) i abolides les senyories jurisdiccionals.
El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom…
Climent Garau i Arbona

Climent Garau
© Jaume Mateu Batle
Història
Activista cultural, polític i farmacèutic.
Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l' Obra Cultural Balear 1970-76 El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina ANAM, el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes GASI i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs El juny del 1977 es…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Religió
Filosofia
Lul·lista i erudit.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…
,