Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Institut Obrer de Segona Ensenyança
Història
Institució d’ensenyament secundari vigent a la II República Espanyola entre els anys 1936 a 1939.
Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un…
Jules-François-Camille Ferry
Història
Polític francès.
Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell…
Eduard Julià i Martínez
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “Església,…
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts…
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…
,
Jaume Fabre i Fornaguera
Literatura catalana
Periodisme
Història
Historiador, periodista i escriptor.
Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico 1985-2002 i collaborador de les revistes L’Avenç , Presència i…
,
egiptologia
Representació de Tutankamon, segons una obra escultòrica que es trobava a la tomba del faraó i que fou descoberta per l’egiptòleg britànic Howard Carter, el 1922 (Museu del Caire)
© Corel Professional Photos
Història
Ciència que tracta de l’Egipte faraònic (3100-332 aC).
Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc o ben…
Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta
© Família Carner
Història
Literatura
Activista polític i escriptor, guionista, cineasta i promotor cinematogràfic.
Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…
, ,