Resultats de la cerca

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…

Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…

L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora,…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba …

En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del s VII aC i durant el s VI aC, i a Sicília una mica més tard s V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia terratinent…

El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon, prop de Tel…

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu  patrilineals,…

L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…