Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jerònima Palou
Història
Dama culta.
Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà Aquest li dedicà la seva traducció castellana d' Il Cortegiano 1534 a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella
Joan de Llupià i de Pagès
Història
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà.
Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
baronia d’Alaquàs
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Alaquàs (Horta del Sud).
La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627
Joan Mei
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor flamenc, establert a València des del 1535, on inicià la dinastia d’impressors més important de la ciutat dels s. XVI i XVII.
El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…
ducat de Noccera
Història
Títol senyorial concedit el 1521, en el regne de Nàpols, a Tiberio Carafa e Cantelmo, primer comte de Soriano, després d’haver comprat aquesta ciutat, casat amb Jerònima de Borja-Llançol de Romaní, besneboda del papa Alexandre VI.
El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió