Resultats de la cerca

S'estructurà en les Lligues Parroquials de Perseverança, esteses arreu de Catalunya i impulsades des de Barcelona per la junta de govern de la Federació de les Lligues En abandonar el seu fundador l’orde jesuïta 1928, l’Obra fou fraccionada en diòcesis 1929 En 1936-39 fou objecte de persecució, i el 1939 fou refundada, si bé absolutament castellanitzada, d’acord amb les directrius del govern franquista

El 1556 ingressà ala Companyia de Jesús i, traslladat a Portugal, esdevingué prefecte d’estudis, lector de llatí i vicerector del collegi Sant Antón de Lisboa L’any 1574 fou enviat a la colònia portuguesa de Goa Índia, on es convertí en conseller del gran mogol Akbar, i viatjà amb la cort pels territoris conquerits, els quals descriví detalladament en la seva obra Mongolicae legationis commentarius Juntament amb els seus comentaris, elaborà la primera carta geogràfica de l’Himàlaia, que serví a la primera expedició de missioners europeus que s’establí al Tibet El 1589 inicià una expedició…

Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà

Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas

Advocat, entrà a la Companyia de Jesús a Andorra el 1873 Nomenat director de la congregació mariana de Barcelona, la dirigí fins a la mort i en fou considerat el restaurador i l’impulsor És autor d’algunes obres històriques, en especial una història del santuari de Meritxell d’Andorra 1874

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat

L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics s XIV, coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Jesuïta, fou un predicador notable Suprimida la Companyia de Jesús, fou professor al collegi Sapienza de Roma i a l’Acadèmia de Nobles És autor de nombrosos estudis d’història eclesiàstica i literària i d’obres de teologia, entre els quals Storia letteraria d’Italia 1750-59, Annali letterari d’Italia 1762-64, Antifebronio 1770, Bibliotheca selecta historiae ecclesiasticae 1776 i Bibliotheca ritualis 1776-81

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic