Resultats de la cerca

Cap de la guàrdia palatina, aconseguí d’ésser proclamat emperador en morir Anastasi I La seva política s’encaminà a restaurar l’ordre a les grans ciutats, a rebutjar les diverses invasions que es produïren als seus dominis i a reprendre les relacions amb Roma, per a la qual cosa perseguí el monofisisme Fou assistit pel seu nebot i successor Justinià I

Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574

Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron

Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional Fou…

Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la revolta de la…

D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentària durant la Restauració 1874-1931, especialment a partir de la instauració del sufragi universal 1889, en què les velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder El cacic local era normalment un home amb poder econòmic, intellectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració Per damunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviament designat El…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…