Resultats de la cerca

Nomenat primer ministre pel nabab Šuḫa al-Dīn, es revoltà 1740 contra el fill i successor d’aquest, a qui usurpà el tron En produir-se la desmembració de l’imperi mogol, aconseguí d’independitzar-se de l’emperador Muḥammad Shāh mort el 1748 S'oposà a la penetració britànica a l’Índia 1741-56, malgrat que obtingué permís de la Gran Bretanya per a fortificar Calcuta 1742

Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929

Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī

Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política

En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh

Antic cap de la brigada cosaca que operava a l’Iran, prengué Teheran 1920 a l’exèrcit soviètic i hi dissolgué el parlament del xa Aḥmad 1921 Es proclamà primer ministre 1923 i intentà de proclamar la república una vegada expulsats els britànics i soviètics del país Havent rebut plens poders del parlament, exilià el xa i se'n proclamà ell mateix Intentà de modernitzar el país construcció de ferrocarrils i d’indústries amb l’ajuda alemanya Arran de la Segona Guerra Mundial, l’URSS i la Gran Bretanya envaïren el país per tal d’impedir el subministrament de petroli a Alemanya i fou obligat a…

Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts i pels tungús presa…

En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca

Estudià als EUA i a Anglaterra Durant el govern d’Ayub Khan ocupà diversos ministeris 1958-66 en acabat, però, passà a l’oposició i fundà el partit popular El 1970 aquest guanyà les eleccions generals del Pakistan Occidental Vice-primer ministre del govern Yaya Khan, quan aquest caigué es convertí en president, primer ministre i administrador de la llei marcial 1971 Inicialment reformista, més tard es moderà El 974 reconegué la independència de Bangladesh Deposat per l’exèrcit 1977, fou executat

El més conegut és Hōjō Tokimune, que dues vegades 1274 i 1281 derrotà els invasors mongols, xinesos i coreans enviats per Khubilai Khan Utilitzaren el títol de shikken regent i tingueren per capital Kamakura