Resultats de la cerca

El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot femení a la…

De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’aquest país 1970…

Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi moriren i ell…

Estudià a la Universitat de Kíev En ajudar els jueus perseguits a Rússia 1905, fou enviat a la Sibèria El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva 1929 Signà la declaració d’independència d’Israel En el parlament israelià 1949 representà el Mapai partit dels treballadors socialistes El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França

Líder del partit nacionalista 1950-77, entre altres càrrecs públics ocupà el de primer ministre 1950-55 i 1962-71 Negocià amb els britànics la independència de Malta, assolida el 1964 L’any 1971 fou succeït com a cap del govern pel líder laborista Dom Mintoff

El 1856 ja destacà com a líder guerrer i el 1866 esdevingué cap suprem dels sioux del nord Derrotà 1876 les tropes del general Custer a la batalla de Little Bighorn River Refugiat al Canadà 1877-81, tornà als EUA, on fou mort per l’exèrcit

Líder del moviment nacionalista durant l’època de dominació francesa, fou elegit president en ésser proclamada la república de Síria 1943-49 S'exilià a Egipte durant la dictadura militar i tornà a ocupar la presidència des de l’any 1955 fins al 1958, any que fou constituïda la República Àrab Unida

Seguidor primerament d’O'Connell i després cartista, fou diputat 1832-35 El seu periòdic, Leeds Northern Star , fundat el 1837, tingué una gran circulació El 1841, després d’un any de presó perquè publicà un libel sediciós, esdevingué líder indiscutit del cartisme Fundà la National Land Company, que demanava la parcellació dels latifundis Dirigí la gran campanya cartista del 1848