Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Guiu I, que l’associà al soli imperial 892, i d’Ageltruda de Benevent Juntament amb Berenguer I d’Itàlia lluità contra el seu rival Arnulf I

Fou batlle de Bassegoda Lluità, sovint amb Josep Trinxeria, per la reincorporació del Rosselló a Catalunya Morí en atacar els assetjadors francesos de Girona

Fou alcalde de Bassegoda Lluità per la reincorporació del Rosselló a Catalunya, després de la pau dels Pirineus, en collaboració amb els patriotes rossellonesos

A l’inici de la Revolució Francesa, fou diputat montagnard , s’oposà enèrgicament als girondins i es destacà en la repressió de Bordeus 1793 L’any 1794 es casà amb Thérésa Cabarrús —de qui es divorcià el 1802— i moderà els seus ímpetus revolucionaris Enemistat amb Robespierre, fou un dels principals fautors de la reacció termidoriana i formà part del nou Comitè de Salvació Pública Durant el Directori, fou membre del Consell dels Cinc-cents, addicte a Barras Participà en l’expedició francesa a Egipte i fou cònsol a Alacant 1804 En caure Napoleó, es retirà de la política

Fill del duc Lambert I, vencé els musulmans a Garigliano 885 i després de derrotar Berenguer I d’Ivrea es proclamà rei d’Itàlia Fou coronat emperador, a Roma, pel papa Esteve V

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…

Seguí les mateixes vicissituds d’aquest comtat, que passà als ducs de Brabant

Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a passar la…

El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva família a la…

Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…