Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
vescomtat de l’Alt Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual,…
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels consellers de la ciutat El…
llogater de mules
Història
Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena, a diferència dels traginers de mar, que ho feien cavalcant en rossí.
El gremi de llogaters de mules es formà a Barcelona el 1666, sota l’advocació de sant Antoni Abat Era el gremi dedicat al transport que exigia una inversió més elevada, i en conseqüència era dominat per una minoria de mestres rics Les seves ordinacions foren renovades el 1720, refusades el 1751 com a excessivament restrictives i aprovades, amb limitacions, el 1760 Després de nombroses rivalitats amb els altres gremis del transport de Barcelona, i d’altres poblacions catalanes en especial Mataró, el seu privilegi exclusiu fou limitat el 1792, i pràcticament abolit el 1802, a…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las…
Palatinat
Història
Nom de les regions històriques d’Alemanya antigament dividides en Palatinat Renà o Baix Palatinat (al N d’Alsàcia, a la riba esquerra del Rin) i Alt Palatinat (al NE de Baviera); prové del títol de comte palatí donat per Frederic I al seu germà Conrad (1155).
Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat 1620, se n’…
tractat de Versalles

Signatura del tractat de Versalles al saló dels Miralls (1919)
© US National Archives
Història
Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el…