Resultats de la cerca

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…

A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…

Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…