Resultats de la cerca

Missioner al Togo, féu moltes expedicions a través d’Àfrica en una recerca lingüística Les seves obres principals són Die Sudansprachen ‘Les llengües del Sudan’, 1911, The Shilluk People de Clint Eastwood 1912 i Geschichte Afrikas ‘Història d’Àfrica’, 1952

Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614

Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política

Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…

Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a la premsa de l’època i fou un element actiu de la revista Joventut Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre i fou membre destacat de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents, des de la Societat Catalana de Bibliòfils 1903-12 fins a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona 1943 Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent de l’Academia Española i de…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…