Resultats de la cerca

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances

En iniciar-se el Trienni Constitucional 1820 fou elegit cap polític de Barcelona 1820-22 per pressió popular Prengué part en la primera guerra Carlina El 1835 era comandant general accidental

Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i…

Fou jurat hereu de la corona el 1302 Més tard fou procurador general de tots els regnes, en el qual càrrec tingué com a principal assessor Bernat de Fenollar La seva excessiva rigor, especialment a Daroca, donà lloc a amonestacions paternes El 1308 havia estat pactat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, però l’infant alludí ja el 1311 a una eventual entrada seva en religió Vers el 1318 fou trobat en una cambra seva un hàbit de l’orde de predicadors, i això donà lloc a l’allunyament del confessor de l’infant, Pere de Déu, monjo de Santes Creus Sota la pressió paterna, acceptà de celebrar…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu del convent de…