Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
visigotisme
Història
Perduració del llegat cultural visigòtic.
A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…
Antíoc I
Història
Rei de Síria (280-261).
Fill de Seleuc I, fundador de la dinastia selèucida, es dedicà a consolidar el regne que havia heretat Fomentà el caràcter diví de la reialesa, i es féu anomenar Sòter Σωτἠρ, ‘Salvador’ El seu regnat mantingué i donà protagonisme al llegat babilònic, que transmeté als seus successors immediats
Adalbert
Història
Fill del vescomte Guitard de Barcelona.
Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I
Guerau d’Espés
Història
Cavaller, fill de Guerau i pare de Ramon, Gaspar, Lluís i Joana.
Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana
Sala-d’heures

Casal de Sala-d’heures, a Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l’E del poble.
L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures
almoina
Història
A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació post mortem
generalment a favor d’esglésies o monestirs.
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…
Josep Enric Serrano i Morales
Arxivística i biblioteconomia
Història
Erudit i bibliòfil.
Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…
Cadira del Rei Martí
Història
Cadira d’argent daurat del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l’Humà.
De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII
Eimeric d’Arquer
Història
Noble.
Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès…