Resultats de la cerca

Cap de l’estat major de Hindenburg, contribuí a derrotar els russos a la Prússia Oriental 1914 Des del 1915 compartí amb ell la direcció dels exèrcits alemanys de fet, en fou el cap pensant, i la seva influència envaí el camp civil Hàbilment, malgrat haver sollicitat l’armistici 29 de setembre de 1918, sabé defugir-ne la responsabilitat i traspassar-la al govern Nacionalista i racista exaltat, definidor de la guerra total, féu costat a Hitler putsch del 1923 Escriví sobre qüestions militars i polítiques

Fou ministre de l’interior de Prússia 1905-07 i canceller de l’imperi 1909-17 Provocà la intervenció del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial 1914 amb la invasió de Bèlgica Forçat pels mariscals Hindenburg i Ludendorff, dimití el 1917 Deixà escrites les seves memòries Betrachtungen zum Weltkrieg ‘Reflexions sobre la Guerra Mundial’, 1919-21

El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història

Havent declarat Alemanya i Àustria-Hongria la guerra a Rússia 1 i 6 d’agost de 1914, els austrohongaresos emprengueren primera campanya amb poc èxit l’ocupació de la Polònia russa mentrestant, l’escomesa de Rússia contra la Prússia oriental obligà les tropes alemanyes —comandades per Hindenburg i Ludendorff— a intervenir-hi Els uns i els altres obtingueren, alternativament, victòries i derrotes, fins a mitjan 1915, en què els Imperis Centrals, en una gran ofensiva, ocuparen Polònia i Lituània, que retingueren fins a l’armistici amb la naixent Unió Soviètica L’u de setembre de…

El fort creixement del partit nazi, amb més de 50000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA Sturmabteilung, el collapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres prominents…

El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…