Resultats de la cerca

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

El 1933 era cap de l’estat major de l’exèrcit, i el 1938, cap de l’estat major general Oposat a Hitler, dimití 1938 i fou apartat del servei actiu Participà, com a cap dirigent, en el fracassat atemptat militar contra el Führer 1944 Poc temps després fou detingut i executat

Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya Esdevingué diputat liberal al Reichstag 1871-93 i collaborador de la política econòmica de Bismarck A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi

Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Educat a Halle, centre del pietisme, i a Wittemberg 1717-19, per pressions familiars es dedicà a la vida pública Acollí els germans bohemis a la seva propietat de Herrnhut Berthelsdorf el 1727, i, després de renunciar als seus càrrecs, s’installà a la seva proximitat Berthelsdorf i procurà de portar-los cap al pietisme , on creia que podien unir-se totes les confessions cristianes Davant les dificultats, optà per ordenar-se de pastor Perseguit pels luterans ortodoxos, que aconseguiren el seu exili 1736, fou ordenat de bisbe 1737, i visità les Antilles i Pennsilvània, on organitzà…

Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…

Professor de paleografia a la Universitat de Munic, fou el continuador de l’escola de Ludwig Traube i de Paul Lehmann És autor de nombrosos estudis, els principals aplegats en Mittelalterliche Studien 1981, i d’un important manual de paleografia, Paläographie des romischen Altertums und des abendländischen Mittelalters 1979

Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un…

Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu germà, …