Resultats de la cerca

Ocupà les illes de La Palma 1492 i de Tenerife 1495 fou nomenat adelantado de Castella i capità general de la costa africana, i governà les Canàries fins a la mort

A l’època romana, els albions foren englobats dins el convent jurídic Lucensis, que tenia per capital Lucus Augusta Lugo

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife 1494-96 i hi obtingué moltes terres en el repartiment Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència El seu fill Bartomeu fou escrivà, i el seu nebot Anton fundà l’ermita de San Cristóbal, encara existent Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina

Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Primera filla de Joan Carles I  i Sofia de Grècia Estudià magisteri a Madrid, seguí un curs d’especialització pedagògica a la Universitat d’Exeter 1988 i es llicencià en ciències de l’educació a la Universitat de Comilles 1992 Ha demostrat gran interès pels esports, especialment per l’hípica, i és presidenta d’honor del Comitè Paralímpic Espanyol Casada el 1995 a Sevilla amb l’economista Jaime de Marichalar y Sáez de Quesada, té dos fills Felip Joan Froilà de Tots els Sants, Gran d’Espanya, i Victòria Frederica, Gran d’Espanya El 2007, la Casa Reial anuncià la separació del matrimoni, i el…

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana…

Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…