Resultats de la cerca

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

Lluità en la tercera guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit Lluità a Cuba 1895-96 com a general Del 1911 al 1913 fou capità general de València Ministre de la guerra en 1913-15, creà l’estat major central

Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza Durant el Trienni…

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Passà als Zúñiga, Méndez de Haro, Álvarez de Toledo, Silva i FitzJames Stuart

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Ha passat als Orellano

El conjunt és format per una basílica subterrània, amb les tombes de Francisco Franco , fins el 2019, i de  José Antonio Primo de Rivera , fins el 2023, una abadia benedictina i una creu de 150 m d’alçària que domina el conjunt L’obra fou construïda en 1940-58 i hi participaren en una proporció important presoners republicans Basada en un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Diego Méndez, fou inaugurada l’1 d’abril de 1959 Segons estimacions d’historiadors, entre el 1958 i el 1983 hi foren traslladades i enterrades les restes de 33847 víctimes de la guerra, tant de l’…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…