Resultats de la cerca

D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte…

Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità…

Escriví nombroses marxes militars i himnes El 1859 publicà, a Lleida, un Diccionario enciclopédico de la música , amb exemples musicals i dades de gran interès

Escriptor i gran afeccionat a la música, publicà alguns llibres de caràcter històric Sota el seu regnat Noruega se separà de Suècia 1905 Rebutjà la corona noruega per a un príncep de la seva nissaga els Bernadotte

Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc, que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya

Fill de Felip V, a vuit anys rebé el capel cardenalici i fou nomenat arquebisbe de Toledo Però, amb els anys, no sentí vocació religiosa i abandonà les seves dignitats En morir el seu pare, es dedicà a les ciències naturals i a la música El 1776 es casà amb Maria Teresa de Vallàbriga

Home d’escasses ambicions i capacitats, es distingí pel coratge militar, per l’encert amb què secundà els seus ministres, dirigits per Walpole i Pitt, i per l’amor a la música i la vida falaguera Protector de Händel i fundador de la Universitat de Göttingen, durant el seu regnat fou constituït el British Museum

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid