Resultats de la cerca

Fill i successor d’ Haakon IV L’any 1266 cedí a Escòcia les Hèbrides i l’illa de Man En 1274-76 començà una reforma legislativa i constitucional, i afavorí el comerç

Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…

General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…

Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Fill i successor de Magnus I Hagué de fer cara a un aixecament dels seus germans 1304-17 A causa d’un nou aixecament general hagué de fugir a Dinamarca