Resultats de la cerca

Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar

Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria…

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que…

Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…

D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El 1898, quan l…

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà Carles III de…

Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon…

Bisbe de Barcelona 1144-71 i arquebisbe de Tarragona 1171-74 L’any 1147 afavorí la campanya del comte Ramon Berenguer IV contra els sarraïns d’Almeria, en la qual es creu que prengué part personalment, i el 1148 acudí al setge de Tortosa amb forces armades pel capítol de Barcelona i ajudà amb diners el comte a la conquesta de la ciutat El 1149 era a Lleida amb tropes armades per ell mateix i rebé com a recompensa de la seva actuació diversos béns i cases a la ciutat, que ell cedí al capítol de Barcelona Des d’aquest moment se'l veié actuant en diferents accions judicials en els problemes…