Resultats de la cerca

Per encàrrec del govern espanyol, reclutà 6 000 colons alemanys, amb els quals Pablo Olavide inicià el seu projecte de repoblació de Sierra Morena 1767 De temperament intrigant i mancat d’escrúpols, els seus negocis tèrbols provocaren el seu empresonament al presidi de Pamplona, on sembla que morí

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern

Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’

Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…

Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…

Adherit al nacionalsocialisme de Hitler, fou nomenat inspector general d’edificacions de Berlín el 1937 Ministre d’armament i construcció durant la Segona Guerra Mundial 1942, acabada aquesta fou condemnat a Nuremberg a vint anys de presó Excarcerat de la presó de Spandau 1966, el 1975 s’installà en una localitat dels Alps de Baviera Com a arquitecte pot ésser adscrit a un neoclassicisme colossalista i propagandístic no mancat de fites interessants La Gran Cancelleria i el Camp de Mart a Berlín són les seves dues obres més importants Publicà diversos llibres, com ara Erinnerungen…

Marquès de Salamanca En la seva joventut participà en conspiracions liberals i fou elegit diputat 1836 Aviat inicià la seva activitat financera, i adquirí una enorme fortuna, fruit d’hàbils especulacions borsàries i de l’arrendament de la renda estanca de la sal Adherit al sector purità dels moderats, formà govern 1847, en el qual ocupà el ministeri de finances Enfrontat amb Narváez, dimití i s’ocupà dels seus negocis, aprofitant les seves relacions polítiques Intervingué en diverses empreses ferroviàries tant a l’Estat espanyol com en altres estats europeus com Portugal i Itàlia, però,…

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà…