Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
consell provincial
Història
Organisme de govern creat pel govern de la Segona República Espanyola, presidit per Largo Caballero, amb atribucions equivalents a les antigues diputacions provincials, destinat a les zones no autònomes.
El Consell Provincial de València , constituït el 7 de gener de 1937, fou controlat, en principi, per la CNT i la UGT, alhora que els represtants dels partits polítics de l’antic Front Popular es mantenien en minoria Amb la reorganització del 8 de novembre del mateix 1937 el Partit Comunista hi augmentà notòriament la seva influència, hi minvà força la dels sindicats i el POUM en fou expulsat S'extingí el 1939
regne de Trinàcria
Història
Denominació que rebé l’illa de Sicília per la pau de Caltabellotta (1302).
Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
pla Schlieffen
Història
Pla estratègic establert pel mariscal de camp prussià Alfred von Schlieffen (Berlín 1833 — 1913) quan era cap de l’alt estat major (1898-1906) i que fou posat en pràctica pel seu successor, Helmuth von Moltke, en declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914).
Nascut de la necessitat de combatre en dos fronts, donava prioritat a l’ofensiva contra França, mentre les forces de l’Est es mantenien a la defensiva El pla preveia un gran moviment de desbordament per l’ala dreta alemanya, a través de Luxemburg i de Bèlgica, per tal d’encerclar l’exèrcit francès, tot amenaçant París Amb aquest objectiu, l’ala dreta havia d’ésser molt forta i posseir un poder ofensiu elevat Schlieffen dotà l’exèrcit alemany d’una artilleria feixuga de campanya que no tenia aleshores cap altre exèrcit La resistència dels belgues, la intervenció del cos…
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…
capitulació de Pedralbes
Història
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.
En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la…
alardo
Història
Militar
Antigament, revista que el rei passava a tots els qui gaudien de terres de concessió reial a fi de comprovar si mantenien, a canvi, el cavall i les armes per anar a la guerra.
Posteriorment es convertí en una exhibició militar per a conèixer l’estat de les tropes
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…