Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
marquesat
Història
Circumscripció sota la jurisdicció d’un marquès.
Als Països Catalans, antigues marques com Camarasa i Tortosa esdevingueren marquesats al segle XIV A la fi del segle XV foren erigits en marquesats els antics comtats de Dénia i de Pallars el 1520 fou creat el d’Elx, i a partir de la fi del segle XVI foren més nombroses les creacions de nous marquesats
marquesat de Sanet
Història
Denominació catalana antiga del marquesat d’El Cenete (o d’El Zenete) instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada i concedit el 1491 per Ferran el Catòlic a Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos com a recompensa a la seva participació en la guerra de Granada.
Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
marquesat de Viver
Història
Títol concedit el 1851 a Ramona Zarzuela, òlim d’Agulló i Verges, per indemnitzar-la de la pèrdua de les jurisdiccions baronials sobre Viver, el Toro, Caudiel, Novaliches, Xèrica, Pina i Barraques, que havia heretat dels seus avantpassats.
Ha passat als Matínez-Agulló
marquesat de Conquestes
Història
Títol concedit per Felip V, el 1704, a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordán de Urríes
marquesat de Mansolí
Història
Títol concedit el 1853 a Xaviera de Saleta i Descatllar, propietària de la pairalia la Saleta, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Mansolí, i vídua del general Pere Nolasc de Bassa i Girona.
Dels Bassa passà als Pallejà
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
el Marquesat
Història
Contrada originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto