Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
comtat de Sinarques
Història
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponç, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda
principat de Paternò
Història
Títol senyorial concedit a Sicília el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernò i de Caltanissetta i senyor de Paternò.
El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
conestable
Història
A la corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial amb les mateixes atribucions militars que el senescal
(extingit el 1358).
El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i romangué…
Ervigi
Història
Rei dels visigots d’Hispània (680-687).
Noble de probable origen bizantí, fou acollit a la cort de Wamba, del qual fou favorit La seva posició, però, el portà a ambicionar la corona Aprofitant una debilitat del rei, Ervigi el féu tonsurar, que equivalia a fer-lo monjo i incapacitar-lo per a governar, i l’arquebisbe Julià de Toledo, que havia defensat Wamba fins aleshores, ungí rei Ervigi Aquest intervingué en els concilis de Toledo del seu temps, els quals convertí en assemblees del regne on legislava a favor seu i dels seus successors Modificà sensiblement les lleis contra els jueus Casat amb Liubigoto, no tingué fills …
Marianna d’Àustria
Història
Reina (1649-65) i regent (1665-77) de Castella i de Catalunya-Aragó.
Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…
Arnau de Tost
Història
Fundador de la dinastia vescomtal d’Àger.
Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp entre el 1030 i el 1040, i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions 1041 i 1048 reprengueren Àger Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre 1064 Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva…
fraresca
Història
Dret català
A Tortosa, del s. XIII al XV, partició dels béns paternals feta entre els germans mascles.