Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
Història
Militar
Militar.
Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa
Josep de Meca-Caçador i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el feu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…
‘Abd Allāh ibn ‘Iṣām al-Hawlānī
Història
Segon valí omeia de les Balears.
Fou nomenat pel poble, i el califa ‘Abd al-Raḥmān III confirmà el nomenament El 962 renuncià el càrrec i se n'anà en pelegrinatge a la Meca, on morí
xerif
Història
A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (~960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.
El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia
Muḥammad ibn al-Hanafiyya
Història
Fill d’‘Alī ibn Abī Tālib i d’una dona de la tribu dels Banū Hanīfa.
Germanastre de Husayn, a la mort d’aquest 680 fou elegit imam i maḥdī per la branca extremista del xiisme
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
Fayṣāl I de l’Iraq
Història
Rei de Síria (1920) i de l’Iraq (1921-23).
Germà dels reis Abdullah I de Jordània i Alí I d’Al-Hiǧāz fou destronat pels francesos Rei de l’Iraq sota protectorat britànic, el 1932 aconseguí la independència del seu estat