Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista.
Doctor en filosofia i lletres 1948, fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954 Membre de número de l' Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1959, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París 1960, de la qual fou vicepresident 1969-72, de l' Real Academia de la Historia , de Madrid 1981 i de l' Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1986 Fou també director d' Índice Histórico Español 1960-63 Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l' Institut d’Estudis Catalans i agregat d’aquest 1980, fou membre…
Manuel Valls de Gomis
Història
Polític.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní a la…
Ramon Roca i Puig
Història
Cristianisme
Hel·lenista i sacerdot.
Fou canonge de Barcelona Autor de texts didàctics de la llengua grega i traductor de llibres bíblics, s’especialitzà en l’estudi dels papirs Obra seva és la Fundació Sant Lluc Evangelista, de Barcelona, que posseeix una important collecció de papirs, de la qual publicà texts clàssics d’autors com ara Homer fragments ptolemaics, del segle III aC, de la Ilíada i de l' Odissea , bíblics grecs fragment de l' Evangeli de Mateu , del segle II i coptes del segle III i del IV, literaris cristians, etc Posteriorment, publicà, entre d’altres, Anàfora de Barcelona i altres pregàries Missa del segle IV,…
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la comissió…
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme i en premsa catalana.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà 1907 una valuosa edició crítica Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg 1916-25 1941-47 La Institució Patxot li publicà 1931-37 la seva monumental Bibliografia…
Jaume Canyameres i Cortázar
Història
Activista cívic i cultural.
Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau Després del…
Antonio Fraguas y Fraguas
Història
Erudit gallec.
Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…
Maria Salvo i Iborra
Història
Activista antifranquista.
El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander…
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en assessoria empresarial i de 1954 a 1958 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona Inicià la seva activitat política el 1954, en el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 s’incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou vicepresident del Consell Nacional 1979-1980 i president del comitè de govern 1981-1982 Membre de la Junta de Seguretat de Catalunya 1980-1982 i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats de 1982 a 1986, aquest any fou nomenat conseller de…
Josep Verde i Aldea
© Generalitat de Catalunya
Història
Política
Polític.
Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya i fou un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia…