Resultats de la cerca

L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el…

A la mort d’aquest, els mamertins tornaren a la península Itàlica 289 aC i s’apoderaren de Messina, però foren derrotats, successivament, per Pirros i pels romans

N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols a la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants…

Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813

Es distingí en el setge de Tebes 335 aC i seguí Alexandre el Gran en l’expedició a l’Àsia En morir aquest, convertit en primer ministre, mantingué amb energia les regnes del govern i sufocà la rebellió dels mercenaris grecs de la Bactriana, alhora que reconqueria la Capadòcia Hagué d’afrontar els altres generals d’Alexandre que s’havien aliat contra ell i morí assassinat pels seus propis oficials