Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Minyons Catalans
Història
Cos de soldats que lluitaren contra la invasió anglesa de Buenos Aires l’any 1806.
Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat
requetè
Història
Política
Grup de combatents carlins.
Rebé aquest nom, durant la primera guerra Carlina, el tercer batalló de Navarra i, en la tercera guerra Carlina, la guàrdia de minyons que tenia el fill del pretendent Però hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços terç, participaren en la guerra civil de 1936-39
Voluntaris Urbans de Catalunya
Història
Milícia de sometents fundada per catalans residents a Buenos Aires, el 1806, per deturar la invasió anglesa d’aquell any.
Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers Entre els seus fundadors figuraren Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac També foren anomenats minyons o miquelets El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà d’origen francès Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina
Domènec Matheu i Xicola
Història
Política
Polític.
Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el…
avalot de les Quintes
Història
Revolta popular esdevinguda a Barcelona pel maig del 1773, quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d’Espanya, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força els guardians del Portal Nou els repelliren a trets…
minyó
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques creat el 1744 amb el nom de companyia de fusellers o de minyons, paral·lel al cos de mossos d’esquadra del Principat.
Entrà en decadència en crear-se la guàrdia civil el 1844 i fou dissolt definitivament pel març del 1868
mosso d’esquadra

Mossos d’esquadra
(CC BY-ND 2.0)
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21.
Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana l’unien al de batlles de Valls i…