Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Nicolau I de Montenegro
Història
Segon gospodar (1860-1910) i primer rei de Montenegro (1910-15).
Fill del gran voivoda Miquel de Montenegro i d’Anastàsia Martinovič Succeí com a gospodar el seu oncle Danilo II de Montenegro Assolí la independència del seu país dels turcs i es dedicà a modernitzar-lo i a engrandir-lo Durant la Primera Guerra Mundial es posà al costat dels aliats, però el país fou envaït per Àustria i hagué d’exiliar-se
Estanislau II de Polònia

Estanislau II de Polònia en un retrat realitzat per Giambattista Lampi el Vell (1790)
Història
Darrer rei de Polònia (1764-95).
Fill d’Estanislau Poniatowski La futura Caterina II de Rússia, de qui fou amant, li féu costat com a candidat al tron de Polònia Elegit rei 1764, intentà de modernitzar les institucions, però els conservadors de la confederació de Bar s’hi oposaren 1771 Després de la primera partició de Polònia 1772 el rei perdé atribucions, però fomentà les reformes, que foren malvistes per la noblesa No participà en el segon i tercer repartiments del país 1793 i 1795, i hagué d’abdicar
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Reza I de l’Iran
Història
Xa de l’Iran (1925-41).
Antic cap de la brigada cosaca que operava a l’Iran, prengué Teheran 1920 a l’exèrcit soviètic i hi dissolgué el parlament del xa Aḥmad 1921 Es proclamà primer ministre 1923 i intentà de proclamar la república una vegada expulsats els britànics i soviètics del país Havent rebut plens poders del parlament, exilià el xa i se'n proclamà ell mateix Intentà de modernitzar el país construcció de ferrocarrils i d’indústries amb l’ajuda alemanya Arran de la Segona Guerra Mundial, l’URSS i la Gran Bretanya envaïren el país per tal d’impedir el subministrament de petroli a Alemanya i fou…
Caterina II de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1762-96).
Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de convertir-la en un…
Història 2010
Història
El 2010 es recordarà com l’any en què el concepte de “memòria històrica”, associat amb el cicle República-Guerra-Franquisme, es va installar definitivament en la consciència pública, i això va multiplicar els actes que demanaven la “recuperació” d’allò que la dictadura franquista havia tractat d’encobrir o ocultar i, sobretot, va multiplicar l’atenció pública que s’hi prestava “L’afer Garzón” exjutge de l’Audiència Nacional, que va incoar una investigació sobre els crims del franquisme, fet que li va suposar la suspensió de les seves funcions sota el càrrec de “prevaricació” va servir per a…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…