Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
comanador
Història
Als ordes honorífics moderns, com els d’Isabel la Catòlica o de Carles III, dignitat sense rendes.
conselleria
Història
Temps durant el qual exercien llur càrrec els consellers, caps de l’administració municipal de determinats municipis catalans.
Habitualment era un any, que, a Barcelona, començava el dia primer de desembre Entre els historiadors moderns és habitual de distingir les conselleries amb el nom del conseller en cap per exemple, conselleria de Pere de Conomines
dictador | dictadora
Història
Política
En els estats moderns, el qui rep o s’arroga el dret de concentrar en ell tots els poders.
Richard Bentley
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i erudit anglès.
Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques
Jordi Riera i Mitats
Història
Navegant.
A bord de l' Ino , el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4 de juny a Grenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes gelades del nord de Grenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar És el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord
Antínous
Antínous , escultura romana
© Fototeca.cat
Història
Jove bitini esclau de l’emperador Adrià.
Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador
Moḥammad Taqī Bahār
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític persa, conegut també com a Malik al-sho‘arā (‘Rei dels poetes’).
Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Història
Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), obra de Víctor Balaguer, publicada en 1860-63.
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…