Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
estanc
Història
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora,…
asiento
Història
Contracte establert entre la monarquia hispànica i uns particulars pel qual aquella atorgava, per un temps estipulat, el monopoli d’una explotació comercial relacionada amb les colònies americanes.
Entre d’altres, comprenien la venda i forniment de certs articles alimentaris, l’explotació de mines i el comerç de perles i corall, però els més importants i coneguts foren els asientos de negros , llicències d’introducció d’ esclaus negres a Amèrica, amb les quals la corona obtenia grans beneficis Creats el 1589, esdevingueren autèntics acords internacionals amb companyies mercantils d’aquests monopolis sobresurt la Compagnie de Guinée, creada per Lluís XIV de França i a la qual Felip V concedí el 1701 el monopoli del tràfic d’esclaus a les colònies espanyoles Pel tractat d’…
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
macip de ribera
Història
El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu i la ciutat.
Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir…
Josep Juan i Dòmine
Economia
Història
Política
Polític, financer i navilier.
Fou diputat i senador del partit conservador Intervingué activament en la vida econòmica valenciana fundà i presidí al Banco de Crédito Local 1925, la Companyia Transmediterrània, la Unió Naval de Llevant i el monopoli de petrolis CAMPSA
Joan Birotteau
Història
Dret
Advocat i polític, germà de Josep Birotteau.
Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat
Diego Portales
Història
Política
Polític xilè.
L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat
Ramón Castilla
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860
Rodrigo Caballero y Llanes
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Mariscal de camp, fou destinat a la chancillería de València 1708, collaborà amb Melchor Miguel de Macanaz en l’adaptació del País Valencià a les lleis de Castella i hi implantà el monopoli del tabac 1708-11 Fou intendent 1711 i superintendent de València 1713, i els anys 1717-20 superintendent del Principat Noliejà naus armades i de transport per a l’atac a Sardenya i a Sicília 1717-18 i estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions