Resultats de la cerca

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Fou diputat 1887, ministre de finances 1889-92 i president del consell en diverses ocasions entre el 1892 i el 1918 Establí el matrimoni civil i la llibertat de cultes, però combaté el moviment sindical i les minories nacionals

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb…

Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de…

Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…

Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor…

El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin  preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks  pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de…

Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la realitat del fet…