Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits…
‘Umar I
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn al-Ḫaṭṭāb, segon califa musulmà (634-644), successor d’Abū Bakr.
Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels creients’ i fixà la…
Husayn ibn Manṣūr al-Hallāǧ
Història
Místic musulmà.
Predicà en nombrosos països islàmics 896-908 Establert a Bagdad, tingué un gran nombre d’adeptes Enfrontat amb l’ortodòxia sunnita, que l’acusà de divulgar els secrets de la mística i de prescindir de la necessitat d’intermediaris entre Déu i l’home, fou empresonat i martiritzat És considerat un dels grans místics de l’islam, i la seva tomba encara avui és venerada a Bagdad
‘Uqba ibn Nāfi‘
Història
Militar
General musulmà.
Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān
‘Ubayd Allāh ibn ‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Militar
General musulmà.
Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona
al-Azraq
Història
Capitost musulmà.
Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-…
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort del seu oncle a…
Ṣumayl ibn Ḥatīm al-Kilābī
Història
Militar
Militar musulmà d’origen sirià.
Delegat del califa Hišām a Ifrīqiya en el moment de la insurrecció dels berbers 740-741, anà a Al-Andalus com a lloctinent de Balǧ ibn Bišr al Gušayrī Cap dels gayssites, i molt influent en el govern de Yǔsuf al-Fihrī, secundà de moment la política d' 'Abd al-Raḥmān I de Còrdova 756, però acabà enfrontant-s’hi i morí executat
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…
Tammām ibn ‘Alqama al-Taqafī
Història
Cap musulmà, de la tribu qaysī
.
Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina