Resultats de la cerca

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan, amb qui el…

El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l’ajut català, en canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes ambdós monarques s’adoptaven mútuament com a fills, tot i que l’edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passés a aquest i no a l’inrevés Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra 1234

Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59

Governador de Bogotà 1545, colonitzà i repoblà part de l’altiplà El 1560 inicià una expedició cap a l’interior del continent en cerca d' Eldorado La mala organització de l’empresa provocà un motí dirigit per Lope de Aguirre, i fou assassinat

Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí 1825 Un cop n…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

Professà a l’orde mercedari el 1652 Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres La figura d’…

Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512