Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
guerra Hispanonord-americana
Història
Conflicte bèl·lic entre Espanya i els EUA (abril-agost del 1898).
Interessats els EUA a controlar el sucre cubà i a dominar les rutes comercials del Carib, aprofitaren l’oportunitat de la guerra d’independència cubana contra Espanya per a intervenir-hi El govern nord-americà, per protegir els seus súbdits, envià a l’Havana el cuirassat Maine , el qual fou volat 15 de febrer en circumstàncies no aclarides Aquest fet fou aprofitat pels EUA per a iniciar una campanya pro guerra adduint que una mina espanyola havia enfonsat el vaixell, mentre a Espanya una campanya irresponsable de premsa, fomentada pel govern, assegurava a l’opinió pública la…
Confederació d’Alemanya del Nord
Història
Unió dels estats alemanys septentrionals (1867-71), que substituí la Confederació Germànica arran de la derrota d’Àustria per Prússia a la batalla de Sadová(1866).
La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien mantingut al…
guerra de Secessió
Història
Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.
El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…
John Adams
L’estadista nord-americà John Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà.
L’any 1755 es graduà en dret a Harvard Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d’aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765 S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d’independència i s’esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana Dugué a terme missions diplomàtiques a França 1778, 1780 i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya 1783 Fou el primer ambaixador nord-americà a la Gran…
James Knox Polk

James Knox Polk
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Diputat i governador de Tennessee i líder dels demòcrates del sud, fou elegit president dels EUA el 1845 Afavorí l’expansió nord-americana cap a l’oest, que el dugué a la guerra contra Mèxic 1846-48 El tractat de Guadalupe-Hidalgo traslladà la frontera nord-americana al Río Grande Polk reclamà també l’Oregon a la Gran Bretanya, l’annexió de l’Alta Califòrnia als EUA, i intentà l’adquisició de Cuba al govern espanyol
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com…
guerres de Cuba

Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…
Hug Constantí
Història
Mariner d’origen nord-africà, màrtir del cristianisme.
De religió musulmana, els cristians el feren presoner, i fou esclau del lloctinent de Mallorca Hug Berard Adoctrinat pel canonge Joan Salvador Abrines, rebé el baptisme el 1607 Felip II de Castella i els jurats mallorquins li encarregaren una missió davant del rei del Cuco, a la regió muntanyosa d’Algèria Juntament amb el seu company Pere Roca, fou sorprès pels algerins, que el condemnaren a mort i el crucificaren
Andrew Johnson

Andrew Johnson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Dissetè president dels EUA 1865-68, succeí Abraham Lincoln Simpatitzant amb certes tesis sudistes, s’oposà al programa de reconstrucció després de la guerra civil, però pogué impedir que el Congrés aprovés l’esmena 14, per la qual hom prohibia qualsevol limitació als drets dels ciutadans 1866 Acusat d’haver violat una llei votada pel Congrés, hom li aplicà l’ impeachment , però fou absolt
Thomas Hart Benton
Història
Militar
Colonitzador, militar i polític nord-americà.
Explorà el Missouri, estat que representà al senat com a demòcrata Publicà Thirty Years’ View of the American History 1820-1850 ‘Panorama de trenta anys d’història americana 1820-1850’, 1854-56
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina