Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
barcatge
Història
Rèdit que donava l’arrendament o l’establiment de barques a favor de l’erari reial o senyorial.
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les…
Fabiola
Història
Protagonista de la novel·la Fabiola, or the Church of the Catacombs (‘Fabiola o l’església de les catacumbes’, 1854), del cardenal Nicholas Wiseman.
Situada a l’època de Dioclecià i Maximià, l’obra ofereix una visió dels costums de l’època i explica el martiri d’alguns sants
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa ol’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
esmolador
Història
Menestral que esmolava eines de tall, com l’esmolador de raors (o navalles), l’esmolador de tisores d’abaixar o l’esmolador de tisores de paraire
.
valí
Història
Als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.
A Al-Andalus tenia a càrrec seu l’administració civil de cada cora, era nomenat directament pel califa ol’emir, i el territori sota la seva jurisdicció es deia nazar Solia proposar el nomenament de diversos assistents, entre els quals sovint el d’un cap militar o caid
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars ol’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
Oficina de l’Ou
Història
Organisme creat el 29 de desembre de 1936 pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.
Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció ol’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina