Resultats de la cerca

Contribuí a la fundació del partit socialista als EUA 1898 Fou cinc vegades candidat a la presidència Com a pacifista, s’oposà al servei militar obligatori, durant la Primera Guerra Mundial

La mita no constituïa una obligació personal, sinó un allistament territorial, i els seus efectes foren desastrosos per a la població indígena a causa del nombre de víctimes que produí i de l’abandó del territori per part dels indis per defugir aquest treball obligatori

Amb caràcter obligatori per als alumnes de l’ensenyament primari i secundari, educà la joventut masculina en l’aspecte polític —basant-se en la doctrina de la Falange Española—, esportiu i militar, i la joventut femenina en la iniciació a la llar Desaparegué el 1960, arran de la fundació de l’Organización Juvenil Española

Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889

El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics

Seguí les directrius de la Solidaridad Catalana, i intentà de valencianitzar els partits polítics existents Fracassats els seus objectius, fou reorganitzat el 1914, amb un programa molt similar, del qual es destaquen els punts següents exigència de l’autonomia política i administrativa del País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d’un servei militar voluntari, juntament amb altres punts de tipus agrarista, com la postulació del crèdit agrícola, rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes, etc Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera

Al principi era formada per tres obrers, representants dels braços eclesiàstic, militar i reial, ajudats aviat pels jurats, el racional i síndic de la ciutat, un sotsobrer o administrador anomenat majarrer des del 1652, un escrivà i tres sobreestants un, des del 1588, tots de nomenament anual Perdurà fins el 1836 El 1590, arran d’una riuada, fou creada la fàbrica nova del riu, i per això la institució primera prengué el nom de fàbrica vella de murs e valls Per al seu finançament fou creat un impost sobre el blat dret dels avenguts , obligatori als habitants de la ciutat i el…

Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell…

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…

Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle…