Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Hermeric
Història
Rei dels sueus (~406-438).
Dirigí el seu poble a través de la Gàllia fins a Hispània Fou vençut pels vàndals això no obstant, aconseguí d’establir-se a Gallècia, on constituí un estat sueu
Bořivoj I de Bohèmia
Història
Duc dels txecs de Bohèmia, primer històricament comprovat dels de la dinastia dels premíslides.
Sotmès a la sobirania de la Gran Moràvia, es convertí al cristianisme, així com la seva esposa Ludmila i una part del seu poble Això no obstant, el cristianisme no fou totalment admès a Bohèmia
Napoleó II
Història
Fill de Napoleó I i de Maria Lluïsa d’Àustria.
Com a successor de l’Imperi, fou nomenat rei de Roma, i Napoleó abdicà en ell el 1814 i el 1815 Això no obstant, des del 1814 residí a Viena, on fou fet príncep de Parma, de primer, i, després, duc de Reichstadt 1818 En diverses ocasions els bonapartistes en feren llur bandera, però sense cap resultat Morí tuberculós
David II d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1329-71).
Fill de Robert I, fou vençut per Eduard III d’Anglaterra 1332-33 i fugí a França fins el 1341 Vençut de nou i capturat 1346, fou obligat 1357 a reconèixer la supremacia anglesa i a pagar un fort tribut Això no obstant i gràcies a ell, Escòcia tingué una notable prosperitat Sufocà les revoltes internes, particularment la del 1363
procés d’El Escorial
Història
Procés que seguí la conspiració d’un sector de la noblesa cortesana dirigida pel príncep d’Astúries, el futur Ferran VII, contra Manuel de Godoy i Carles IV d’Espanya (1807).
Descoberta la conspiració a El Escorial, on es trobava la cort, i arrestat el príncep, aquest signà una petició de perdó, que li fou concedit novembre del 1807, i delatà els seus collaboradors, els quals foren absolts en el procés gener del 1808 no obstant això, el monarca els desterrà Davant aquests fets el poble radicalitzà encara més l’hostilitat envers Godoy, palesa poc després en el motí d' Aranjuez
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
Ramón de Basterra
Història
Literatura
Política
Escriptor basc en llengua castellana i diplomàtic.
Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc
Santos Degollado
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat
Oixíu d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (1308-20).
Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V
Francisco de Villagra
Història
Conqueridor castellà.
Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina