Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Milan Hodža
Història
Política
Polític eslovac.
Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori
Francesc II de les Dues Sicílies
Història
Darrer rei de les Dues Sicílies (1859-60).
Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron
Lluís II de Germània
Història
Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).
Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per…
Bastetània
Història
Territori del sud-est de la península Ibèrica ocupat pels bastetà
>.
Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es revoltaren, però…
Unión Militar Democrática
Història
Organització clandestina fundada el 1974 a l’Estat espanyol per oficials antifranquistes i demòcrates.
La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants Juli Busquets i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’amnistia del 1977 i…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,