Resultats de la cerca

L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus

En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt

Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels Països Baixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange

Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats Revocades tals disposicions en…

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough 

Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se…

És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l’havia fet…

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers a partir d’…