Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
coronat
Història
Dit del qui ha rebut tonsura, o sia, ordes menors.
En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts i gaudir de les exempcions tributàries
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler
Modest Costa i Turell
Història
Genealogista.
Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes
exclaustració
Història
Supressió dels ordes religiosos en un país, ordenada pel poder polític.
Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats Revocades tals disposicions en…
Kulturkampf
Història
Terme que signfica ‘lluita per la cultura’, emprat per a designar el conflicte entre l’Església catòlica i l’imperi alemany (1871-87) originat en la decisió del govern de Bismarck de sotmetre les activitats de l’Església a la raó d’estat.
Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del 1872 el procés…
tractat d’Alagó
Història
Tractat celebrat l’agost de 1136, entre Alfons VII de Castella-Lleó i Ramir II d’Aragó, el monjo, a la vila aragonesa d’Alagó.
Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina