Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i…
Jean François de Galaup
Història
Navegant francès, comte de La Pérouse.
Explorà el Pacífic i completà les troballes de James Coole i de Bougainvilliers Navegà per la mar del Japó, on descobrí l’estret del seu nom, però desaparegué sobtadament Foren organitzades diverses expedicions per trobar-lo, i el 1826 foren descobertes les restes de l’expedició a Vanikoro
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial
Carles d’Habsburg-Lorena i de Borbó
Història
Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó, filla del pretendent carlí Carles de Borbó i d’Àustria-Este, duc de Madrid.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…
batalla de Montjuïc
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la muntanya de Montjuïc, davant Barcelona, el 26 de gener de 1641, durant la guerra dels Segadors
.
Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada
Bartolomé Barba Hernández
Història
Militar
Militar castellà.
Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…
José García Viñas
Història
Economia
Dirigent anarquista.
Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es…
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…
Francesc Joan
Història
Cronista.
Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà El 1503 s’incorporà a l’exèrcit reial català per a la defensa del Rosselló contra el rei de França Durant la guerra de les Germanies 1519-23 actuà, en diverses ocasions, com a representant del braç militar El 1528 fou un dels cinc jutges elegits per la ciutat per a les justes organitzades amb motiu de l’estada de Carles V a València És autor, almenys, de la part compresa entre el 1503 i el 1535 del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València editat l’any 1930, crònica dels principals esdeveniments…
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…