Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
pare de la pàtria
Història
Títol donat a l’emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors.
Història nacional de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili, publicada a Barcelona per Edicions Pàtria
Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…
,
el Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques (Campllong)
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra…
Philip van de Marnix
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Polític i escriptor reformista neerlandès.
Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580
Miloš I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1815-39 i 1858-60).
Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”
Alcmèon
Història
Fill d’Amfiarau i d’Erifila, germana d’Adrast, rei d’Argos.
Amfiarau havia mort a l’expedició dels Set contra Tebes, on havia anat obligat per Erifila, que obligà així mateix Alcmèon a dirigir l’expedició dels Epígons contra Tebes Alcmèon triomfà, i tornà a la seva pàtria, on, per venjar el seu pare, donà mort a la seva mare Fou perseguit per les Erínnies
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la…
,
Josep Maria Bosch i Tolsà
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843
Enric de Villarroya i Llorens
Història
Política
Polític.
Estudià a França i a Bèlgica D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política Fou secretari del ministre d’estat 1868-69 Juan Álvarez de Lorenzana Dirigí el diari La Patria de Madrid i collaborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez Publicà la novella Eulalia 1865
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina