Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
Ladislau VI d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (titular: 1444-53: efectiu: 1453-57) i de Bohèmia (Ladislau I: 1440-57), arxiduc d’Àustria (1453-57), fill d’Albert II.
Durant part del seu regnat, János Hunyadi es féu càrrec de la regència d’Hongria, mentre que Jordi de Poděbrady administrà Bohèmia
Haakon IV de Noruega
Història
Rei de Noruega (1217-63).
Fill illegítim i pòstum de Haakon III, succeí IngiII Per causa del seu origen, l’Església tardà a reconèixer-lo 1247 Reuní Grenlàndia 1261 i Islàndia 1262 al regne de Noruega, i disputà les illes Hèbrides als escocesos
Adelaida
Història
Reina de França, vídua de Lluís el Balb.
El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899
Enric V de França

Enric V. de França
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.
Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia
Lluís Espinalt i Padró
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895
Idrīs I
Història
Fundador de la dinastia idríssida del Magrib.
Participà en la revolta alida d’al-Ḥusayn ibn ‘Alī ibn al-Ḥasan i, després de la seva derrota prop de la Meca 786, es refugià al Magrib Sotmeté diverses tribus no musulmanes i governà un territori que comprenia Tremissèn i la regió de Tànger El seu fill pòstum i successor, Idrīs II 791-828, traslladà la capital a Fes
Alfons XIII d’Espanya
Història
Política
Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII i de Maria Cristina d’Àustria.
Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…
Sibil·la d’Anjou
Història
Reina de Jerusalem (1186-90).
Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí
Artur I de Bretanya
Història
Duc angeví de Bretanya (1196-1203), comte d’Anjou i del Maine (1199-1203).
Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després