Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
comtat de Palamós
Història
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran de Requesens i Joan
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres
baronia de Palamós
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1466 a Joan de Vilamarí
(mort el 1479).
Revertí a la corona fins el 1484, que fou erigida en comtat
Martí Roger i Crosa
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular
Galceran de Requesens i Joan
Història
Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge.
Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la campanya de Màlaga…
Hermós Plaja i Saló
Història
Política
Anarcosindicalista.
Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias , inèdites El…
Joan Ventura i Sureda
Història
Polític, traductor i militant catalanista.
De jove emigrà als EUA, i treballà en la casa de pellícules Paramount Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou dirigent del Centre Nacionalista Català de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya Nacionalista destacat, el 1945 fou un dels redactors, conjuntament amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l’apellació a les Nacions Unides, on es va exposar el probema català i les reivindicacions de…
Josep Pagès i Costart
Història
Polític i notari.
Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62
Estefania de Requesens i Roís de Liori
Història
Prosista.
Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona…
,
Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Història
Política
Polític.
Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president
Laureà Dalmau i Pla

Laureà Dalmau i Pla
(CC0)
Història
Política
Literatura catalana
Metge, polític i escriptor.
Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat 1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós…
,