Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rafael Guerra del Río
Història
Política
Polític.
Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí…
Juan Negrín López
© Archivo de la Fundación Pablo Iglesias
Història
Polític i metge.
Especialitzat en fisiologia, féu estudis a Leipzig i el 1922 obtingué una càtedra a la Universitat de Madrid En el terreny científic féu una tasca molt important i mai no destacà en política fins a la Guerra Civil de 1936-39 Però ja des de la Dictadura s’inclinà cap al PSOE , i el 1931 fou elegit diputat Durant la Guerra Civil fou ministre de Finances en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 Des d’aquest càrrec reorganitzà l’economia de guerra i ordenà el trasllat a l’URSS via Cartagena-Odessa d’una gran part de les reserves d’or del Banco de España, amb la garantia de les quals es…
Salvador Cuyàs i Prats
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…