Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Partit Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom del Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els…
partit aragonès
Història
Partit creat, durant el regne de Carles III d’Espanya (1759-88), al voltant de l’estadista aragonès comte d’Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendona, rival, políticament, del partit dels golillas encapçalat pel comte de Floridablanca.
Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
Partit Nacionalista Basc
Història
Partit basc creat el 1895 per Sabino de Arana Goiri.
El seu nom basc és Euzko Alderdi Jeltzalea EAJ Entre les seves particularitats organitzatives, destaca que el president de l’òrgan polític del partit, l’Euzkadi Buru Batzar, no és mai la mateixa persona que el cap de l’executiu basc lehendakari L’Euzkadi Buru Batzar és format per 14 membres burukides renovats cada quatre anys per l’assemblea general del partit Batzar Nagusia El partit consta de cinc delegacions territorials Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde Aquesta darrera correspon al territori basc de l’Estat francès i fou creada el…
Partit Comunista Xinès
Història
Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit també dels cercles d’estudis comunistes, radicats a París.
El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…
Partit Democràtic Andorrà
Història
Organització política creada el 1979 com a continuació de l’Agrupació Democràtica d’Andorra, que des del 1976 encapçalà la lluita per la democratització de la vida pública andorrana.
Fou un dels motors de la reforma institucional del 1982 al Principat Posteriorment es dissolgué
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
Manifest del Partit Comunista
Història
Obra de Marx i Engels publicada a Londres poc abans de la revolució del 1848.
Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Història
Nom que adoptà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, sorgit el 1974 de la fusió de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Josep Pallach i Carolà, amb socialistes d’inspiració cristiana com Josep Verde i Joaquim Ferrer, i el Bloc Popular de Lleida, de Joaquim Arana; transitòriament, ERC també s’hi adherí.
Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE