Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de…
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
quimbaya
Història
Individu d’un poble indígena de Colòmbia, actualment extingit, que a l’època precolombina desenvolupà una cultura important.
Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers,…
alforrat | alforrada
Història
Militar
Dit del cavaller i del cavall protegits amb peces de cuir.
En les prestacions d’homes o cavalleries per a la guerra, al s XIV hom distingia entre els armats i els simplement alforrats
sarcòfag d’Hipòlit
Relleu anterior del sarcòfag d'Hipòlit
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut un sarcòfag romà, de marbre, trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Mora, al nord de Tarragona, i conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d'aquesta època trobades a Catalunya
capità general d’artilleria
Història
Militar que ocupava el càrrec aparegut als regnes peninsulars hispànics el 1501 amb el nom de veedor general d’artilleria
.
El 1528 adoptava el nom de proveïdor i veedor , i el 1541, el de capità general D’ell depenia la direcció i inspecció de la fabricació de peces, pólvora, armes i municions, llur emmagatzematge i distribució, i el control del personal d’artilleria
retaule d’Estopanyà
Història
Tríptic gòtic (s XIV), procedent d’Estopanyà i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Té escenes pintades de la vida de sant Vicenç i de sant Valeri D’autor desconegut, les característiques italianes postgiottesques n'han fet pensar en un possible origen florentí És una de les peces clau de la penetració de l’italogòtic fora de Barcelona
Antoni Suárez
Història
Erudit.
Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del collegi d’argenters Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” 1805
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
fava
Història
Cadascuna de les peces rodonenques que servien per a treure a sort algú en una votació.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina